Definició
A Món rural. Mots que es perden (La Seu d’Urgell: Salòria, 2018), Josep Espunyes defineix aquesta paraula així:
calça (generalment en plural) Peça de vestir que cobreix el peu i la cama, ajustant-se al contorn d’aquesta. Abans, gairebé tota la pagesia portava calces de vellut.
Pràcticament desplaçat per pantalons.
En algunes bandes en diuen calçons. Però avui calces es refereix no tant als pantalons com a la peça de roba interior femenina (en català oriental; també calcetes) o bé a les mitges (en l’occidental, on també es diu fer calça del que en oriental es diu fer mitja).
Etimologia
Del llatí vulgar calcĕa, derivat del clàssic calcĕus, ‘sabata, peça de vestir que cobria peu i cama i, més tard, fins a la cintura’; la part alta, en separar-se, conservà el nom. Vegeu-ne més informació aquí. Més mots de la mateixa família són descalç, calçasses, calcer, calçar, calçotets i potser també calçot.
Usos
No pogué posar-se la roba que havia deixat ben plegada, dins la caixa, l’endreçada dida, perquè res no li esqueia. I com que ni el pare ni Cinta havien previst aquesta ràpida metamorfosi, es vestí amb les calces i el gec que li prestà un dels mossos.
Maria Aurèlia Capmany, Un lloc entre els morts (Barcelona: Nova Terra, 1969), pàg. 70En quin moment ‘pantalons’ va rellevar ‘calces’? A cavall dels segles XIX i XX. El 1851, el gramàtic Pau Estorch considerava ‘pantalons’ una paraula gens natural, mentre que defensava ‘calces llargues’ (contraposades a ‘calces curtes’ o ‘calça curta’).
Enric Gomà, Control de plagues (Barcelona: Pòrtic, 2018), pàg. 167
‘Pantalons’ ens arriba provinent del francès pantalon, molt probablement a través dels sastres. Ja se sap, la moda és exigent i capritxosa. Quan has de pagar una morterada, pagues amb més bon humor per un gal·licisme que no pas per una paraula catalana normal i corrent.
Tema de la setmana
Mots amb la ç
Almenys en aquest racó de món, encara a dia d’avui és normal l’ús de “calça curta” en el sentit de “pantalons curts”, per exemple: “Unta vas, amb calça curta, amb la fred que carda?!”
A Vallgorguina hi ha alguna persona gran que encara diu calces quan es refereix a pantalons. Els meus pares i avis ho deien quasi sempre.
Un altre significat de ‘calça’ o ‘calces’ fa referència a la peça o peces, normalment en forma de cunya, que es posen sota les rodes dels vehicles per bloquejar-ne el moviment o el desplaçament.
Vols dir que això no és un castellanisme?… Crec que en diem ‘falca’ o ‘tascó’.
Sobre la confusió (fals amic) de les calces, us recomanem aquest article de Màrius Serra: «La Renfe en calces»
https://enigmisticamarius.blogspot.com/2005/06/la-renfe-en-calces.html
Pipi calcesllargues; anomenada així pels llargs mitjons que solia portar.
Mitjons ho dieu els catalans, en valencià diem calcetins i pense que els mallorquins també.
En valencià efectivament diem calces al que l’oriental diu mitges.
Però també tenim l’expressió: fer calça (teixir) i agulles de fer calça, que també arreplega el DNV (accepcions 7 i 11).
Consulta la definició de: calça http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=cal%C3%A7a
A Menorca s’utilitza la paraula calça (en l’ús en plural – calces) per referir-se als calcetins llargs que es posen els futbolistes.