Gonçal no veia el temps passat: tot el que podia pesar en la bàscula del seu pensament estava per esdevenir. El Fiat li obria les portes a una millor consideració social i aconseguiria establir-se més prompte i amb millors projectes pel davant. Sabia que diners criden diners i no hi ha res millor a fer que dissimular i actuar com que no et fan falta els cacaus perquè comencen a ploure’t duros a cabassos.

Pasqual Mas, La cara oculta de la lluna (Alzira: Bromera, 2001), pàg. 357

Albereda amunt, Albereda avall… Hores i hores de conversa. De la botiga de Ragara fins al Cine Avenida: mirar els quadrets i tornar; remirar-los i tornar. De tant en tant, un parada per fer un glop d’aigua a la font del Lleó. I més Albereda amunt i més Albereda avall. No ens véiem cera en les orelles, ben pocs cacaus a la butxaca. Xarrar era de franc.

Toni Cucarella, «Una albereda de plataners d’ombra» (El Temps, 11 de juliol del 2006)