Definició
Lloc on hi ha desordre, on la gent no s’entén, on tothom mana i no mana ningú (col·loquial).
Això és ca la Quica; es nota que els pares són de vacances.
Altres expressions equivalents o semblants són can seixanta, can Xauxa, can Taps, can Pixa (o can pixa i rellisca), can penja-i-despenja…
Etimologia
Quica és una forma familiar afectuosa de Francisca o Francesca, nom de dona.
Usos
La manifestació de solidaritat de Joan Sales amb els detinguts arran dels Fets del Palau (1960) porta cua. El 1965 el seu cas és vist pel TOP, que l’absol. Però l’acusació pública no accepta el veredicte i porta recurs. Caldrà anar al Suprem. El judici li ha permès veure què és el Tribunal de Orden Público: «Em va semblar ca la Quica; com que ens hi van tenir tota una setmana seient al banquillo, fent de reus, vaig tenir ocasió de conèixer a fons tots els seus membres, que estan tots barallats entre ells i ens venien a dir a nosaltres, processats, mútues xafarderies. L’únic que els interessa és cobrar a fi de mes», escriu a Joan Fuster.
Montserrat Casals a Cartes completes (1960-1983), de Mercè Rodoreda i Joan Sales (Barcelona: Club Editor, 2008), pàg. 232
Tema de la setmana
Expressions amb noms propis
A Girona es fa servir molt l’expressió “can Pixa de Pedret” (Pedret és un barri de Girona, on hi havia una sala de ball que l’anomenaven així perquè anunciava que feia “ball de nit”… les tardes).
És en expressions com la d’avui que trobo a faltar una explicació d’on prové a part de la definició en sí.
¿Vols dir Albert que si el Sr. Rodamots ho sabés no ens ho hauria dit? Em fa l’efecte que de moltes d’aquestes frases fetes no en podrem saber mai l’origen exacte. ¿Qui era en Tano de la mare d’en Tano? ¿O en Robert de les cabres? ¿O en Bernat de la taula? ¿O en Bufa que era parent d’aquell que era llarg i prim?…
A casa meva (Tarragonès) sempre s’ha dit “ca la tita”. No sé si deu ser una deformació de “ca la Quica” o una variant de “can pixa”…
Una expressió semblant o equivalent que he sentit sovint per les poblacions de la comarca de l’Horta i del Camp de Túria és “la Fonda de la Morellana”, amb el mateix valor que les expressions dels rodamots, com ara “can Pixa”, “ca la Quica”, “can Seixanta”, etc.