Definició
1 Matèria o cosa bruta que taca alguna cosa, o cos estrany que torba la netedat, la puresa d’alguna cosa.
Un magatzem ple de brutícia. La brutícia d’aquell carreró feia fàstic. No es treu la brutícia de les ungles.
2 Paraula o acció bruta, indecent, ofensiva.
És un malparlat; no para de dir brutícies. Va cometre brutícies inexplicables.
Etimologia
Usos
No li havia importat mai el que els homes poguessin pensar, del que feia. I aguantava les seves mirades amb una fredor inalterable. Però quan eren les prostitutes, les que la sotjaven amb la mirada, una ànsia profunda s’instal·lava en el seu pit. S’hi sentia tan propera, aleshores, que li feia mal l’òrgan que no és real, que no existeix. Se sentia bruta, i maldava, inútilment, per esbrinar si era el seu cos o el seu cor el lloc de la seva brutícia.
Miquel Bezares, «Dòmino», dins Quan els avions cauen (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 26En comptes d’entristir-me, de la ràbia em posava a endreçar i de vegades parlava sola amb el nen, que em mirava des de terra. Farta, estic farta de les burilles, del menjar barat, d’aquest cel gris, d’aquestes parets. Farta de tanta merda. I continuava passant l’aspiradora, el fregall, la baieta; però encara que netegés sense parar, la brutícia seguia a tot arreu.
Najat El Hachmi, Dilluns ens estimaran (Barcelona: Edicions 62, 2021)
Tema de la setmana
Vaja, no farem dissabte fins dissabte, o sigui que aquests dies brutejarem una mica.