Definició
1 Esquitxar, ruixar; tirar una multitud de gotes sobre una cosa.
2 Beure vi o altre licor en celebració d’una festa, d’una inauguració, etc.
Això ho hem de brufar!
Etimologia
Mot balear, segurament alteració de bufar amb influx d’algun altre mot amb presència de r, difícil de precisar; l’Alcover-Moll diu que ve «d’una rel brf-, onomatopeia de l’acció d’esquitxar bufant».
Usos
Al cap de devers una hora, arribam a la cresta i començam la davallada, delitant la vista davant el grandiós panorama d’aquella nova ribera, rodada de muntanyes altíssimes i brufada de cap a cap pel riu, que no porem aclarir què ha nom, perquè ho demanam, i negú n’hi dóna altre que el de el riu per antonomàsia. És un afluent del Ribagorçana i hi desemboca devora Suert; du molt de pendent, i les seues voreres són esplèndides d’arbres i herbatges.
Antoni M. Alcover, Dietari de l’excursió filològica 1906 (Barcelona: Proa, 2006)Acabada la música, els joves eren convidats a pujar a les cases a brufar amb bunyols i moscatell. Després de diverses convidades, solien anar ben contents i, de matinada, molts d’ells acabaven al barri xino a fer serenates que no sempre eren ben rebudes i més d’un en sortia escaldat.
Conxa Forteza, Històries del carrer (Palma: Amics dels Arxius de Mallorca, 2006), pàg. 37
Tema de la setmana
Mots relacionats amb beure. El d’avui és un suggeriment que ens van fer Miquel Adrover, de Campos (Mallorca), i Miquel Mestre i Bauçà, també mallorquí.
I algun topònim, com a Formentera, és un “brufador”, o un “esbrufador”. Una roca per on surten esquits d’aigua de mar, quan aquesta va amb força.