Quan hi arribàrem els primers catalans, el 3 d’abril [de 1940], plovia amb aquella pluja espessa i suau del nord. El tapís verd s’esfumava en la boira. Els arbres tot just brotonaven i apareixien vaporosos. Començà la primavera i, entre plugim, boires i llambregades de sol, tot es cobrí de flors. Entre l’herba, molt crescuda, hi havia milers i milers de margarides, grosses com les dels nostres jardins, amb una tija molt alta.

Crònica de la vida d’Agustí Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pàg. 81