A mesura que Vicent Peris anava baixant, buscava amb l’esguard un gest afable, el darrer gest de benevolència o de respecte, que li endolcís un poc aquell morir. Perquè, ho llegia força bé al semblant d’aquella bordissalla, els hòmens que l’aguardaven al carrer, al peu de l’escala, anhelants, ninetes de llop, desitjaven esquarterar-lo. De gest amable o tan sols indiferent, no en va trobar cap. I al pensament li vingueren, de sobte, els episodis d’aquella malaurada i justa guerra, que el poble perdia d’una manera irremeiable.

Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1984; reeditat per Bromera el 2005), pàg. 149