bonastruga f

Definició

Felicitat, bona sort.

També: benastrugança

Etimologia

De bonastruc, benastruc, ‘feliç, afortunat’, mot format amb ben o bon i astruc, ‘sortós’, d’astre (del llatí astrum, i aquest, del grec ástron, mateix significat), amb el sufix -uc (com en feixuc, poruc, malastruc o xaruc).

Usos

  • Van filosofar una estona sobre la fragilitat de la vida; consideraren de camí la bonastruga del difunt que, a més de beneficiar-se d’una mort ràpida i sense patiment, havia tingut la sort d’estalviar-se el dolor de veure la gran malesa de la destrucció de la vila, i, un cop esbandits així els perills que podien derivar-se de no amansir en la mesura del possible la força misteriosa en què ja podia haver-se convertit el Pasqual de Serafí, la conversa derivà fatalment en les incidències de la darrera jornada de la lliga de futbol, jornada traïdora que acabava d’esmicolar pronòstics infal·libles i havia capgirat la classificació dels equips davanters.

    Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)

Tema de la setmana

…bonastrucs o malastrucs?

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fatpega