Definició
Força impersonal, sovint divinitzada, que en l’antiguitat expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
Quin mal fat el va dur a abandonar el seu país?
Sembla que el fat de les notícies és anar-se deformant a mesura que circulen.
Etimologia
Del llatí fatum, ‘predicció, oracle; destí’, derivat de fari, ‘dir’. Altres mots de la mateixa família són fada, fatal i fatídic.
Usos
Campaneta daurada del meu carret de fira,
Joan Salvat-Papasseit, «Pantalons llargs», dins L’irradiador del port i les gavines (1921)
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
Josep Carner, «Bèlgica», dins Llunyania (1952), reproduït a Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 75
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la sort, la dissort i l’atzar