El meu pare va ser algú, què carai. No sé si gaire important, però l’empresa Prefabricados y Pretensados Albons no la va heredar, la va fundar ell tot sol. I encara dura. Per lo que he pogut sapiguer, la van comprar uns alemans per una picossada i gràcies a això el meu pare té un bon passament.

Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)

La seva família, la mare, vídua, i una filla, eren d’origen mallorquí, jueus conversos. Havien hagut d’emigrar de les Illes per complaure el fill, que volia ser capellà, i, pels seus orígens, els seminaris de Mallorca eren reticents a admetre’l. Era un bon home i, segons la seva mare, gran estudiós de la religió. Feia anys que feia oposicions sense èxit per a canonge de la catedral, per tal d’aconseguir un bon passar per a ell i la seva mare, però a la Cúria el tenien per una rara avis, alt i escardalenc, de fesomia difícil, curt de vista en excés i de parla enrevessada.

M. Rosa Morera, Fragments de la memòria (Barcelona: Viena, 2013)