Definició
Anar-se’n, desaparèixer calmant-se, mitigant-se.
He pres una aspirina, però el mal de cap no m’espassa.
La boira encara no s’ha espassat.
Etimologia
De passar; segons el DCVB, «amb el prefix es– adoptat tal vegada per mala interpretació de l’es pronom personal en les formes reflexives (es passa hauria estat interpretat com espassa)». Sembla que aquest ús d’espassar en el sentit de ‘passar, calmar, cessar’ és propi de les Illes; es diu en altres bandes? Més DCVB: «Espassar-se sa juguera: llevar-se les ganes de jugar, sia jugant molt, sia reprimint-se de jugar (Mall.). Espassar-se ses ganes d’una cosa: deixar de tenir-ne ganes».
Usos
Fumar és un hàbit que us aconsellaria de no adquirir, perquè d’entrada frustra qualsevol vocació de cantaire, que era la meva, i la privació d’un desig com aquest és un abús de la mateixa envergadura que la fam, només que espassar-se la fam no sempre és a l’abast dels que pateixen, mentre que donar carta blanca a la cantera, sí.
Xesca Ensenyat, Quan venia l’Esquadra (Palma: Moll, 1994), pàg. 15[18 d’agost, 1906] Vos assegur que no en tenim gens de calor i que estam més a prop del tremolar que del suar. El pinar s’acaba, la pluja s’espassa, però el vent creix, i pocs embarassos que troba per aquests cims, pelats com el call de la mà; passam el coll de Sant Magí, a 1.650 metres d’altura, com qui no diu res; deixam de banda l’hostal del Cantó, i, pujant, sempre cap a ponent, mos feim nostre el coll o port del Cantó, a 1.715 metres d’altura. El Cantó es una quintera, una gran pedrassa dreta en el punt culminant del coll, per indicar d’hivern el camí an els vianants, com tot allò és tapat de neu.
Antoni M. Alcover, Dietari de l’excursió filològica 1906 (Barcelona: Proa, 2006), pàg. 106
Tema de la setmana
Mots i expressions amb passar