De cop, li va venir una set terrible i va pensar que pararia a beure aigua a Vic. Però, noi, aquí tota la gent dels afores estava tan desmaiada i feien tan mala fila que no va gosar molestar-los. Ja a prop de la catedral, va veure una dona amb un càntir.
   —Bona dona, que em podríeu dir on és la font? És que vinc de terres llunyanes i estic mort de set.
   —Bon home, bé es coneix que no sou del poble. Aquí a Vic no ens n’havia faltat mai, d’aigua. Malgrat que tenim una sola font, sempre en sortia a dojo. Però, sense saber com, va començar a rajar menys i menys i… Mireu si raja poc ara, que en tot el matí només he pogut arreplegar quatre gotes.

Rosa Maria Pascual, En Jordi i el drac (Maçanet de la Selva: Gregal, 2013)

   —On viu el batle? —demana don Joan a una dona que arreplegava els pollets en una alquerieta, a l’entrada de Forna.
   —Pregunteu en el carrer Major pel llaurador Tallamans, que és el nostre batle.
   —Gràcies, bona dona.
   Tal casa és, li diuen ja dins Forna. I ell hi va, toca a la porta i li obre Tallamans mateix. Era un home jove i vigorós, casat i amb tres fills petits, simpàtic.

Enric Valor, «Don Joan de la Panarra», dins Rondalles valencianes 8 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)