Definició
Taca d’un blau moradenc produïda per l’extravasació de la sang en el teixit subcutani, de resultes d’una contusió.
Ha caigut i s’ha fet un blau al genoll.
Té tot el cos ple de blaus dels cops que ha rebut.
També: blavura, blaüra (valencià); blaverol, braverol (Balears)
Etimologia
Del germànic blau (alemany antic blâo), mateix significat. Vegeu aquí més informació sobre l’etimologia d’aquest mot.
Usos
Dos anys més tard, a Fontnova, prop de les muntanyes de Bearn, em vaig sentir atret pel vicari jove. ¿Gosaria a dir que s’assemblava a dona Marieta Fons? Ja he manifestat que els homes em feien por i em donaven tristesa. El vell rector em pessigava al coll; creia fer-me una carícia quan em feia un blau. Don Joan Berga em pegava unes clatellades que veia les estrelles.
Llorenç Villalonga, Falses memòries de Salvador Orlan (Barcelona: Club Editor, 1967), pàg. 21La directora del taller em va renyar l’endemà perquè vaig arribar tard… Enfilava les fulles morades en un filferro. Que fort que m’estrenyia! Tenia un blau al braç, i m’havia hagut de posar una brusa amb mànigues llargues…
Mercè Rodoreda, «El gelat rosa», dincs Vint-i-dos contes (1958)
Tema de la setmana
Si ens pessiguen o estrenyen massa fort o ens claven una clatellada, potser se’ns farà un blau. Aquests dies veurem altres ferides causades per cops o contusions.
A Perpinyà tenim una versió femenina del blau (l’hematoma d’avui) que vindria a ser la blava. Una blava, a casa nostra, és una bufetada tan forta que deixa marques a la pell, paraula encara molt viva en les expressions següents: “Fot-li blava” o “Fica-li blava” que, emprades de manera figurada, serveixen per exhortar algú a fer les coses sense estalviar forces ni energies.
El DCVB arreplega aquesta accepció:
BLAVA f.
II. || 1. Bufetada o altre cop violent pegat amb la mà (Ross., Conflent, Vallès, Pla del Llobregat). «Fica-li blava, an el nen». «Li he clavat blava!»
Ara que hi pensi, a Perpinyà, també tenim el verb “blavejar” que significa: Donar una pallissa a algú de manera a produir-li blaus en el cos.
Ex: L’animalàs, després de ximar, blavejava la seua dona.
En el món de la pilota valenciana, el mot BLAU té diverses connotacions, perquè a més de referir-se a la taca que resta quan la pilota et fa un colp, siga al cos o a les mans, també té una utilització molt puntual referint-se a les marques que senyalen les particions de la pista de joc, de forma que quan els jugadors parlen diuen coses com ara:
Jo a eixe li done dos blaus i li jugue amb una mà.
Avança’t un blau i talla les pilotes que t’arriben.
Un blau cap arrere i juga-les a l’aire.
Durant la infantesa, quan encara no havíem estudiat el català, usàvem la u del masculí per fer el femení. De blau fèiem blaua. També ens passava amb els possessius: el meu el transformàvem en meua. Fins i tot canviàvem el gènere. Dèiem: la meu mare.
Moradura també seria sinònim de blau o blaüra. Bony, tall, rascanyada i rojura en podrien ser d’altres.
Si de la Côte d’Ivoire en diem en català Costa d’Ivori i no pas Costa de Marfil com fan els castellans i algun cop més d’un periodista català de TV3, perquè de la Côte d’Azur o (Còsta d’Azur en occità) em de dir els catalans Costa blava i no pas Costa D’Atzur?
Quan el “blau” és negre i més menut, com a conseqüència per exemple d’un pessic violent que produeix una hemorràgia subcutània, la paraula més adequada és “garrofí”. Evidentment per similitud en la mida i el color amb la llavor de la garrofa.