Definició
Vehicle lleuger de dues rodes, unides per un quadre, la del davant directora i la del darrere motora, que s’acciona amb pedals.
Vol que li regalem una bicicleta per l’aniversari, però no ha dit de quina mena la vol.
L’altre dia anava amb bicicleta i em van clavar una multa per saltar-me un semàfor vermell.
Etimologia
Del francès bicyclette, mateix significat, de l’anglès bicycle, paraula amb què l’inventor britànic J.I. Stassen va patentar una bicicleta millorada el 1869. En aquella època ja feia força anys que existien les bicicletes, però no acabava de consolidar-se cap dels noms proposats, com ara velocípede, draisina (del nom de l’enginyer alemany K.F. Drais von Sauerbronn [1785-1851], que l’inventà el 1816) o boneshaker (literalment, ‘sacseja ossos’).
Usos
Amb els primers doblers que mon pare va guanyar anant embarcat, quan jo tenia onze anys, em va comprar la bicicleta, que era com ara comprar un cotxe. Després em va comprar, de contraban, la meva primera màquina d’escriure, una Smith Corona. Naturalment, mumare, de tot això, al final n’estava molt orgullosa.
Antònia Vicens, dins Massa deutes amb les flors, de Sebastià Portell i Clar (Palma: Lleonard Muntaner, 2016), pàg. 94Però la mar també té un estrat de memòria més recent. I més abundós en records que tots els anteriors. Massa. Puja de tot, en la xàrcia, reconeixen. Plàstics, sobretot. I llavadores i neveres. D’electrodomèstics, els que vulgues. I rodes, o com ara bicicletes senceres, i plats, gots, cadires plegables. De tot. Podries fer-te l’aixovar. Tot el que es pugui imaginar que, si cau a l’aigua, no surarà, tot t’ho trobes allí baix.
Víctor Labrado, Veus, la mar (Barcelona: Edicions 62, 2019)
Tema de la setmana
Mots amb denominació d’origen
Curiosament , a Ciutadella, però no a la resta de Menorca, en deim velo (pronunciat VÉLO, sense neutralitzar la o àtona) de velocípede.