Definició
Expressió utilitzada per referir-se a falsos actes d’afecte o afalacs enganyosos.
Sovint s’usa la frase feta «donar el bes de Judes»: manifestar amor fals, anar amb traïció.
Fent-me allò, em va donar el bes de Judes, no confiaré mai més en ell.
Judes Iscariot va ser un dels dotze apòstols de Jesús, el qui el va trair besant-lo a l’hort de Getsemaní perquè els seus captors el poguessin identificar. El nom de Judes va quedar així lligat al de la traïció, de manera que l’expressió ser un judes equival a dir d’algú que és un traïdor i ser més fals que Judes es diu d’aquell que és hipòcrita i que es fa passar per algú o per alguna cosa que no és.
Usos
Na Xima, que passava en cotxe, la se’n dugué acubada a un restaurant veïnat, on demanà unes tisores i li tallà els cabells. La sorpresa dels empleats fou tan gran que quan es decidiren a impedir el crim la cosa ja no tenia remei. Na Xima li embenà el cap, encara que no hi tenia cap ferida, i la ressuscità amb una tassa de cafè. Extremant l’amabilitat l’acompanyà fins al cotxe i la despedí amb el bes de Judes. El fet es divulgà ràpidament. La ballarina mogué un procés, cosa que contribuí a la popularitat de na Xima.
Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1961]), pàg. 71
Tema de la setmana
Al·lusions bíbliques
Com ens ho recorda Eugeni S. Reig en aquest article http://www.elpuntavui.cat/article/-/19-cultura/174210-donem-o-no-donem.html, en català, els besos i els petons no es donen i si per ventura algú ens dóna el bes o el petó de Judes, ho fa, molt probablement, per influència castellana.