Al cementiri dels mots en jauen molts de benemèrits. Però també n’hi són de morts assassinats i de suïcides. En aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecció dels morts i la reencarnació.

Stanisław Jerzy Lec, Pensaments despentinats (València: Brosquil, 2003), traducció de Guillem Calaforra i Ewa Łukaszyk

Anys enrere el lúcid escriptor Joan Fuster comentava el contrast entre una concepció pairal de la llengua i una de ciutadana. I deia que la joventut, és a dir el futur, viu majoritàriament en ciutats i gasta una llengua que descriu els fets de la ciutat. Etc. Molts més anys enrere, el mallorquí Marià Aguiló tenia a la seva llar una mainadera mallorquina que li omplia el magí de somnis, de mots, de mites, de cançons i de refranys que l’empenyeran tota la vida a córrer per tot el domini lingüístic per recollir aquells tresors. Això mateix van fer molts altres benemèrits lingüistes i antropòlegs, i les nostres biblioteques estotgen veritables meravelles de… fonamentalment de la vida rural, esclar.

Joan Solà, «La vida rural» (Avui Cultura, 3 de desembre del 2009)