Definició
1 Inclinació ràpida del cap, feta involuntàriament per efecte de la son per qui no està ben ajagut.
Com que la conferència no li interessava per a res, ara i adés feia becaines.
2 Dormida breu.
També: becada
Etimologia
De bec, del llatí beccus, mot d’origen gal.
Usos
La fotografia de Jaume Morey que publicaren, dimecres passat, Última Hora i Diari de Balears és d’allò més clarificadora. És una instantània del debat de la Comunitat. L’Honorable Jaume Font s’apuntala el nas amb l’índex de la mà dreta, de manera que si el supera la son —cosa que va succeir, té els ulls closos—, el cap no caigui cap endavant i reboti contra la taula. Al seu costat, un altre Honorable, José María Rodríguez, fa una becaina. Darrere d’ells, hi ha una filera de tres persones que reclamen un cafè doble. I a la tercera s’hi pot veure Andreu Crespí, amb cara d’haver perdut l’autobús, i Aina Salom, que mira per amunt a veure si plou o fa sol. Cal suposar que en aquell instant parlava el Molt Honorable Jaume Matas, atès que fa tres anys que repeteix el mateix discurs, tot i que cada any el paga com si fos nou.
Llorenç Capellà, «Cançons de bressol» (Diari de Balears, 1 d’octubre del 2006)
Tema de la setmana
Sembla que finalment les temperatures han decidit de començar a baixar i fa una mica el fred que toca fer per aquestes dates. Això ens recorda que certs animals aprofiten l’avinentesa per a hibernar, cosa que a alguns ens produeix una gran enveja. Per consolar-nos-en, aquests dies veurem alguns mots relacionats amb la son i les dormides.