Lluís Emili Bou Gibert, de Barcelona, escriu: «La meva àvia, que va néixer el 1876, va viure i morir als 98 anys a Barcelona, amb ascendència al Baix Camp (Alforja), de la becaina en deia un cruc: “Me’n vaig a fer un cruc” (després de dinar, especialment).» I Víctor Iñúrria, de València, ens recorda que el mot més comú a les terres valencianes és becada, com també recull Eugeni S. Reig a Valencià en perill d’extinció: «Fer becades: pegar cabotades vençut per la son; becar». Víctor afegeix: «De fet, la pràctica diària del parlar valencià (que tot ho fa menut) és dir-ne “Pegar una beca[d]eta”.»
Torneu a becaina
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...