—Dec haver confós els noms! M’heu… m’he… posat nerviós!
   —Farsant! Escurçó! —li bufeteja les galtes—. Has xerrotejat aquesta falòrnia als altres?
   —No!
   —Em cuidaré que no sentis temptacions de fer-ne safareig! —A batzacs el treu de la cambra, el duu escales avall fins al vestíbul de la planta baixa i el fa sortir a l’exterior.
   Icardi Ramilans els segueix trepitjant-los els talons. Maleeix l’hora en què va refiar-se dels empatolls d’un desgraciat que ha caigut en contradicció just en obrir la boca. El prior està desconegut, pres d’un atac de fúria. A coces acompanya Celestí a l’estatge dels servents, a crits demana a un d’ells que vagi a buscar els altres.

M. Dolors Farrés, El monestir de l’amor secret (Barcelona: Proa, 2008)

La biblioteca, el piano, l’escriptura de poemes i la música són les meves joguines. On és el món, ara? El món ja no és lluny ni està prohibit, sinó que sovint em sembla indesxifrable, amb anhels i batzacs que no comparteixo.

Montse Barderi, La memòria de l’aigua (Barcelona: Columna, 2019)