Definició
Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que es dona com si fos incontrovertible, decisiva, segura.
Tot això que diuen són falòrnies: no en facis cas.
Mira, no em vinguis amb falòrnies, que et conec!
Normalment s’usa en plural. En català occidental també en diuen falòries.
Etimologia
Probablement emparentat amb l’alt italià faloja, ‘fogueró festiu’, i el sard logudorès falordia, ‘banquet’, potser prové del grec flogía, ‘flames’, amb influx del llatí fallere, ‘enganyar’.
Usos
—Un oncle valencià del meu amic Arnulf de Viladomat afirmava que, havent sojornat a Pernambuco un dijous sant, contemplà la guarició multitudinària d’uns negres atacats per la malària, la qual cosa no seria particularment interessant si no hagués intervingut, a instàncies del curandero oficial, la virtut curativa de l’esmentada «avutarda gèminis». Naturalment, com vós comprendreu, no crec en aquestes falòrnies i em proposo, des d’ara, contradir científicament tot allò que sigui simplement fantàstic.
Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960]), pàg. 19Kosmas, en sentir això, tremolant d’ira, alçà vivament el cap i exclamà, indignat:
Joan Perucho, Les aventures del cavaller Kosmas (Barcelona: Planeta, 1981)
—Heus ací una gran heretgia revoltant, pueril impostura que sospito d’on ve i qui l’ha escrita. Rebutgem vigorosament aquestes falòrnies herètiques, car no és possible que Licinià, a qui conec molt bé, hagi rebut aquesta carta, per altra banda detestablement redactada.
Tema de la setmana
En record de Joan Perucho (1920-2003)