Descobreixes que no podem captar el temps en la seva puresa i, tot d’una, el delit de captar el temps en tota la seva puresa t’ha atrapat. Barrines que la lògica de la realitat quotidiana és una enganyifa, però que no en tenim d’altra que ens serveixi per a construir el somni. I, aleshores, tornem-hi. Escrius i lluites contra les paraules, que no semblin pedres, que no semblin rosegons de pa dur…

Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 18