Caminava davant meu, descalça per sobre de les estores, hi ha dones que estan més elegants amb un barnús que altres que van a botigues d’alta costura, de porc i de senyor, suposo.

Francesc Serés, Contes russos (Barcelona: Quaderns Crema, 2009), pàg. 39

[«Els feliços quaranta»]  A la platja, la persecució de vegades resultava divertida. En principi, no sé per quina llei no escrita, se suposava que el deure de tot banyista era prendre el sol amb barnús, però en realitat jo no vaig veure que es complís mai al peu de la lletra. Els homes s’acontentaven amb enfilar-se els tirants del banyador, que solien dur arregussats a la cintura, i les dones corrien a ficar-se a l’aigua. De vegades es posaven algunes multes i no passava d’aquí.

Maria Aurèlia Capmany, Pedra de toc (Barcelona: Comanegra, 2019 [1970])