Definició
Fer caure en terra, abatre.
Han aterrat la paret del pati perquè hi toqui més el sol.
Amb l’artilleria van aterrar els avions enemics.
Etimologia
De terra, del llatí terra, mateix significat, d’on també provenen altres mots com ara soterrani, terreny, terrissa i territori.
Usos
Ara que el braç potent de les fúries aterra
Màrius Torres, «La ciutat llunyana» (1939)
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: —la terra no sabrà mai mentir.Ens van fer quedar a sopar i a dormir. El dormitori era gran, però sense enrajolar —com tot el mas—; les parets no havien estat mai pintades. El llit era de bancs i posts, amb una màrfega de palla damunt les posts i tres matalassos de llana damunt la màrfega. Al capçal hi havia una estampa popular antiga de sant Miquel aterrant Llucifer.
Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 198
Tema de la setmana
Mots aterrats