Aquesta és la peculiar proposta de Cultura porqueria, una exposició organitzada pel periodista Jordi Costa que, lluny de ser només una astracanada, s’erigeix en una anàlisi lúcida, intel·ligent i ben documentada de la cultura silvestre que neix, gràcies a déu i en benefici de tots, al marge de l’oficial.

«Apoteosi de la caspa» (Què fem? [La Vanguardia], 30 de maig-5 de juny del 2003)

L’única cosa sorprenent de tot plegat, si més no per a mi, va ser l’aparent complaença amb què el selecte públic allà congregat va aplaudir l’astracanada que els acabaven d’endossar. Vaig pensar en el públic dels antics patis de comèdies, que practicava el saníssim costum de llençar ous i tomàtigues a l’escenari per poc que tingués la sensació que se li havia pres el pèl, com havia succeït en aquesta ocasió.

Sebastià Alzamora, «Detritus culturals» (Avui, 9 de setembre del 2005)