Definició
Arribar o trobar-se en una situació de gran destret, altament perillosa; en perill de mort.
L’any passat va arribar a les tres pedretes a conseqüència d’un accident gravíssim.
També: estar a les tres pedretes
D’ençà que li han dit que el persegueix la justícia, està a les tres pedretes.
Origen de l’expressió
S’acostuma a dir quan algú està en perill de mort. Aquesta afirmació prové del costum que hi havia antigament de formar la sepultura amb diverses pedres a terra formant com una caixa que envoltava el cadàver. En alguns indrets es fa referència a «les cinc pedretes».
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999), pàg. 38
Usos
Justament entrà llavors el metge a posar terme a aquelles escenes de tendresa, que qui sap on haurien arribat. La rialleta amb què, després d’una ràpida inspecció, pronuncià el «Vaja, ja no té febre: ja podem cantar victòria» amarà d’alegria tots tres cors.
Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])
—És a dir que he arribat a les tres pedretes? —preguntà el malalt reanimant-se bon xic i volent-se explicar l’estranya trasmudança de la Caterina, que el tenia tan dolçament sorprès.
—Ca, home, ca! —exclamà el doctor a punt de riure—. És que aquestes senyores l’estimen com vostè es mereix: ve-li aquí. Cregui que han patit bona cosa més que vostè. No n’estaven poc, d’espantades! Per a elles sí, que es moria: per a mi no.Al capvespre encara li queden un parell d’hores de vida i bastants més alens que els que semblen restar a Cap de Trons, que està a les tres pedretes. A les portes de la cambra de l’agonia, tot ja és a punt. Fa estona que madò Grossa ha comparegut amb els estris mortuoris que des de més de vint anys maneja amb tota naturalitat i especial diligència, tanta que alguna vegada ha rebut també encàrrecs de persones de fora del carrer per assistir els difunts.
Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994)
Tema de la setmana
Propostes dels subscriptors de RodaMots. La frase feta d’avui és un suggeriment de Jordi Saludes, de Salou.
També, o sobretot, o més precisament, “arribar a les tres pedretes” és una frase jueva. Damunt les tombes acabades de cobrir, s’hi posen pedretes, als funerals (un mínim de tres). Unes pedres com el cos de la persona finada serien pedres més grosses, no pas pedretes. A Catalunya hi ha el costum de fer massa diminutius, però això és una cosa recent, causada per canvis socials i de mentalitat del segle XX, que és quan el català entra en l’ostracisme.