Definició
Melodia, amb el seu acompanyament, per a ésser cantada per una sola veu en òperes, cantates, oratoris, etc.
L’alcaldessa va entrar a la sala de plens cantussejant una ària de Rigoletto.
Etimologia
De l’italià aria, mateix significat, i aquest, del llatí aera, acusatiu d’aer, aeris, ‘aire’, per metàtesi.
Usos
És el cas, però, que anant pel món (i més els darrers mesos, amb motiu d’un cert purgatori per on m’ha tocat passar), més d’una persona m’ha dit que en l’última novel·la meua, i potser en altres llibres, hi ha molta erudició. No, senyora, que he contestat sempre: hi ha sobretot la cultura de batxillerat antic, a més d’alguna referència a llibres ben coneguts i a alguna peça, com la cèlebre ària d’Orfeo, que pot sentir ben sovint qui escolta música clàssica a la ràdio.
«Erudició» (El Temps, 20-26 de maig del 2003)
Tema de la setmana
termes musicals