ària f

Definició

Melodia, amb el seu acompanyament, per a ésser cantada per una sola veu en òperes, cantates, oratoris, etc.

L’alcaldessa va entrar a la sala de plens cantussejant una ària de Rigoletto.

Etimologia

De l’italià aria, mateix significat, i aquest, del llatí aera, acusatiu d’aer, aeris, ‘aire’, per metàtesi.

Usos

  • És el cas, però, que anant pel món (i més els darrers mesos, amb motiu d’un cert purgatori per on m’ha tocat passar), més d’una persona m’ha dit que en l’última novel·la meua, i potser en altres llibres, hi ha molta erudició. No, senyora, que he contestat sempre: hi ha sobretot la cultura de batxillerat antic, a més d’alguna referència a llibres ben coneguts i a alguna peça, com la cèlebre ària d’Orfeo, que pot sentir ben sovint qui escolta música clàssica a la ràdio.

    «Erudició» (El Temps, 20-26 de maig del 2003)

Tema de la setmana

termes musicals

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

grallarecitat