Compartirem misteris i desigs
d’arrel molt noble i secreta, en l’espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l’aigua i la set, l’amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l’aplom secret, la claredat volguda.

Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», del llibre L’àmbit de tots els àmbits (1980)

Va ser el John qui va dir-me: casa’t. Em va sorprendre i em va fer ràbia que fos ell qui m’ho aconsellés, però, al cap dels mesos, li vaig fer cas. Quan vaig venir a veure’t, t’ho vaig dir, et vaig ensenyar el paper del jutjat i vaig llegir la teva sorpresa i el rebuig, i vaig anar-me’n de pressa per no escoltar les teves paraules. Em va faltar aplom per fer-ho públic i convertir-ho en una gran celebració.

Maria Barbal, País íntim (Barcelona: Columna, 2005)