El 2008 que acabem de començar és un any de traspàs o bixest. Ho és perquè s’allarga un dia més que els comuns (per tant, en té 366) que s’afegeix al mes més curt, el febrer. Solen ser anys de traspàs un de cada quatre i es reconeixen perquè les seves dues últimes xifres són múltiples de quatre. O bé perquè ho són les dues inicials si les finals són 00 (així, el 2000 ho va ser i el 1900 no). A més d’aquestes especificitats, és sabut que els anys llargs arriben sempre embolcallats en un cert aire de misteri. La tradició els identificava amb anys de malastrugança. Podien ser anys de desgràcia, i, per exemple, era del tot desaconsellable casar-s’hi. Encara que hi ha una variant d’aquesta creença que apunta tot el contrari: que són anys d’abundància precisament perquè tenen un dia més.

David González, «2008, any de traspàs» (Avui, 13 de gener del 2008)

Aquest és el dia de més que s’afegeix a l’any de traspàs; els romans en deien bisextum, o dia repetit, «l’altre sis», que constitueix el «bixest». Recordem que el sisè manament de la Llei de Déu prohibeix les «accions impures» relatives al sexe; per això es creu que el Diable influeix en el nombre sis. A l’Apocalipsi, el sis-cents seixanta-sis és el nombre de la Bèstia, per mancança amb relació a la virtut del set.

Felip Munar i Munar, «Any bixest o de traspàs: ‘Traspàs d’any, mal averany’» (Diario de Mallorca, 17 de febrer del 2008)