Definició
Massa de neu o de glaç que es desprèn i es precipita muntanya avall.
Una allau va tallar el camí i van haver de fer marrada.
Sovint s’usa en sentit figurat per designar una gran quantitat.Una allau de refugiats volia passar la frontera.
Hi havia una vacant a l’ajuntament i van rebre una allau de sol·licituds.
També: llau
Etimologia
Variant més actual de llau, femení, al qual s’aglutinà la a de l’article, del llatí labes, ‘caiguda, esllavissada’, derivat de labi, ‘caure, relliscar’. Altres mots de la mateixa família són esllavissar-se, lava i col·lapse.
Usos
Les llaus són uns pilots de neu que, quan les muntanyes en són plenes, el vent arremolina en les altures, en fa un caramull, una bufada forta li fa perdre l’equilibri, i pren cap avall, redola qui redola. Com cau damunt l’altra neu i s’aferra amb ella, quant més avall se fa, més gros torna el pilot; aviat és com una casa; un poc més avall ja és com una església; i de vegades arriba a ser com una muntanya que s’estimba.
, Dietari de l’excursió filològica 1906 (Barcelona: Proa, 2006), pàg. 153Havien hagut d’abandonar els carros, els camions, els cavalls, molts bagatges, gairebé tot el que esperançaven poder endur-se amb ells; aquella multitud d’homes, dones i criatures. Molts aconseguiren entrar per les carreteres; però molts d’altres, soldats i civils, varen fer-ho pels camins de muntanya. Era com un gran desglaç, una allau d’aigües desbordades que s’estengués per pobles i masies, per boscos, vinyes i conreus. Quelcom inesperat, imprevist, que prenia per sorpresa tots els que veien arribar la riuada més creixent dels refugiats.
Carles Pi i Sunyer, 1939. Memòries del primer exili (Barcelona: Fundació , 2000)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb fenòmens meteorològics