aiguatge m

Definició

Mullena de les plantes, provinent de la rosada, la pluja, les boires, etc.

No veremarem fins que s’haurà eixugat l’aiguatge.

També: aigualera

La boira ha deixat tan bella aigualera que no es pot entrar al bosc sense prendre un bany.

Usos

  • Va sentir la remor d’un tren que s’acostava, després un xiulit, l’esbufec de la màquina i el grinyol agut, prolongat, de la frenada, el soroll de ferralla dels vagons com si arribara de molt lluny, i els peus se li ameraven de la fredor de l’aiguatge que xopava el vora-riu, que travessava la pell de les sabates massa fines, de ciutat, pensà, de passejar sense pressa seguint les amples baranes del Sena…

    Joan F. Mira, Viatge al final del fred (Alzira: Bromera, 1998), pàg. 108
  • Un dia vàrem trobar un corn marí molt gros, ja buit de dins, rentat per l’aiguatge i la sorra, i eixugat pel bon sol de juny. De seguida la Jacobé va descobrir-hi les més admirables virtuts. Se’l va posar a l’orella, i escolta que escoltaràs, sense moure les parpelles ni quasi respirar.

    Joaquim Ruyra, «Jacobé», dins Pinya de rosa (1920)

Tema de la setmana

Dels mots aigualits de la setmana passada passem a mots formats amb el sufix -atge, que n’hi ha una bona colla.

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “aiguatge”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xop -avilatge