Definició
Tirar a agre, ser més o menys agre.
Aquesta llet agreja.
No colliu les prunes, que encara agregen.
«Els homes són com els vins: l’edat fa agrejar els dolents i millorar els bons» (Ciceró).
També podem fer servir el verb agrir (i agrir-se ‘esdevenir agre’), tant en sentit recte (La calor ha agrit la nata) com figurat (Els infortunis van agrir el seu caràcter).
Etimologia
D’agre, del llatí ācer, acris, acre, mateix significat; de la mateixa arrel ac- de ācer són acerbus, ‘amarg’, acētum, ‘vinagre’ i acĭdus, ‘àcid’.
Usos
Vaig fer veure que especulava amb el color, vaig remenar el cul de la copa, hi vaig ficar el nas i en vaig fer un tast. Vaig posar els ulls en blanc, conscient que tots els gestos que feia tenien un públic atent i ansiós. Jo què sé. Tots els vins bons em semblen bons.
Jaume Cabré, L’ombra de l’eunuc (Barcelona: Proa, 1996)
—Està bé? —impacient, la Júlia.
—Suposo que sí.
—Com, que ho suposes? Agreja? Fa gust de suro?
—No, no… Ja et deia que era millor que ho fessis tu.
La Júlia va rematar la qüestió amb una caiguda d’ulls. I tots dos homes ens vam disposar a donar-ho per bo.Els diumenges de vesprada anava a visitar l’àvia al carrer de les Ànimes. D’ençà del matrimoni de ma mare, s’havia tornat dura d’expressions, quan mirava i quan parlava: «Amor de nora, aigua en cistella». La soledat li havia agrejat el caràcter. Ma mare no pujava mai a veure-la. Feia l’efecte que volia oblidar el carrer de les Ànimes i els morts que hi habitaven. Ella sabia i consentia les visites que jo feia a l’àvia. En ocasions em ficava un bitllet en la butxaca, d’amagat de Bernat.
Toni Cucarella, «Carrer de les Ànimes», dins Mai més Nunca máis (Els escriptors contra el silenci) (València: Brosquil, 2002)
—Da-li’l a la iaia. Si te’l rebutja, li’l poses en el tassó de l’escudeller.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el sentit del gust
Hi ha l’expressió “fer tornar el vi agre” per a aquella persona que t’amarga l’existència o que és molt i molt pesada: “deixa’m en pau, m’estàs fent tornar el vi agre!”