Una de les coses que més m’adelitaven, en la meva minyonia, eren les campanes. No sols el so de campana, sinó les campanes mateixes com a objecte material i visible.
   En passar pel Born, mirava la campana de l’església de Sant Francesc amb una insistència gairebé obsessiva. Davant el campanar de la Catedral, que ostentava una campana a cada un dels seus quatre costats, m’aturava com embadalit i no m’hauria cansat de contemplar-les.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 50