—No sé què em va passar, Judit —digué ell—. Vaig embogir, vaig perdre el senderi.
   —Parles com si es tractés d’un cop de puny —replicà ella astorada—. Vas assassinar un home, pare. I no ho vas fer a sang calenta, en un moment d’encegament, sinó que vas ordir amb el cap ben fred la manera de fer-ho. El vas espiar, el vas seguir i el vas assassinar empenyent-lo a la via del metro.

Víctor Alexandre, Els amants de la rambla del Celler (Barcelona: Meteora, 2017)

La mare tenia raó i aquell va ser el seu darrer Nadal, i jo per egoisme i per comoditat vaig decidir quedar-me a la casa de la senyora Simona, no tinc perdó. Mentiria si digués que no me’n penedeixo i que no hi penso cada dia de la meva vida des que va morir, però ja no hi puc fer res i penso que també va ser una decisió humana, que va ser una decisió presa a sang calenta, no sé com dir-ho, que estava molt a gust en una casa i no en volia marxar i jo crec que això no ho pots retreure a ningú, perquè ens podria passar a qualsevol.

Jenn Díaz, Els possessius (Barcelona: Ara Llibres, 2022)