Feia temps que no podia gaudir d’una llarga estada a la ciutat de Madrid i visitar-la tranquil·lament. Hi vaig sovint, però sempre de pas. Sempre amb l’ai al cor per poder veure aquella exposició o aquell espectacle que sabia del cert que no veuria a Barcelona. El fet actual d’anar a corre-corrents no permet gaudir amb el ritme precís d’allo que ens agrada. Però, aquesta vegada, podia permetre’m el luxe d’anar i venir durant tres mesos. Aquesta circumstància li agraeixo a la meva dona, que per motius de feina es va veure obligada a traslladar-se en aquesta ciutat el darrer trimestre de l’any passat.Tenia, doncs, la possibilitat d’anar amunt i avall i de planificar-me un llarg programa d’activitats culturals.

Pere Daussà, «Amunt i avall, Madrid-Barcelona», Assaig de Teatre, revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 21-23, 1999

Els núvols el tenien fascinat. Es preguntava com era que fossin tan variats. N’hi havia de prims i esfilagarsats com xiclets estiraganyats. Altres eren rodons i atapeïts com bunyols ensucrats. A vegades passaven a corre-corrents, d’altres es quedaven quiets com estàtues. Uns dies eren blancs com la neu, altres vermells com tomates. Uns dies rajaven aigua, altres no. Com era això? I com podíem saber mirant el cel si l’endemà plouria o no, si faria fred o calor?

M. Àngels Suquet i Rosa M. Rourich, «Rafael Patxot, l’home que estimava la seva terra», Tallers d’Història 2013-2014, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols