Definició
Deformar alguna cosa estirant-la.
No t’estiris més el jersei, que te l’estireganyaràs tot.
Aquesta roba s’ha estireganyat.
Etimologia
Derivat intensiu d’estirar, de tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
Usos
En el nostre calendari infantil, els dies s’encongien o s’estireganyaven com un jersei de llana rentat massa vegades. Hi havia hagut dissabtes de genolls pelats, fang a les sabates i suor seca a les temples que donaven per fer una expedició a les selves de Borneo (o al torrent de la Coromina), matar una anaconda (o una rata) i ser novament a casa abans de sopar. Però també hi havia tardes de dilluns, o de dijous, és igual, en què les hores a classe s’eternitzaven.
Jordi Puntí, Els castellans (Barcelona: L’Avenç, 2011), pàg. 53Segurament era una tarda freda de març i jo devia tenir onze o dotze anys. En aquella edat, després de dinar, els diumenges se’ns eixamplaven prodigiosament, com un jersei estireganyat, i amb els amics del barri jugàvem al carrer, o al parc, fins que es feia fosc i el primer pare preocupat ens venia a dir que era hora de tornar a casa.
Jordi Puntí, «Gos que es llepa les ferides», dins Animals tristos (Barcelona: Empúries, 2005)
Tema de la setmana
Mots arreplegats d’ací i d’allà
Al meu poble es diu ESTIRAGASSAR.(“T’has estiragassat el jersei”)
Realment aquests dos verbs semblen molt emparentats o pròxims per la forma i el significat.
Això que dic no mereixeria cap comentari si no fos per les vocals àtones (àtones en el parlar oriental), perquè el diccionari de l’Institut no enregistra cap verb començat amb “estirag-” i aquests dos consten oficialment escrits “estireganyar” i “estiregassar”.
El problema perpetu de les variants.
A part, encara hi ha la variant “estriganyar”, bastant corrent, amb el mateix fenomen pel qual diem (o dèiem, almenys a Barcelona) “tronja” però escrivim “taronja”, per exemple.
En català ho tenim potser una mica més difícil que en altres llengües. Tot és saber parlar i saber escriure i saber llegir.
També estiregonyar (amb una o): és així que diem a Elna.
Doncs a casa sempre hem dit estiragOnyar… amb o, com el company d’Elna.
La meva àvia que era de Llagostera també deia sempre que no m’estiragonyés el jersei, em passar-me’l pel cap…
Al Ripollès, estirgonyar!
A casa, que som procedents del Pla de l’Estany, sempre hem dit “estiragonxar”.
A Girona estiragonyar