Definició
Deformar alguna cosa estirant-la.
No t’estiris més el jersei, que te l’estireganyaràs tot.
Aquesta roba s’ha estireganyat.
Etimologia
Derivat intensiu d’estirar, de tirar, d’origen incert, probablement d’un llatà vulgar tirare de l’argot militar romà , format sobre el pà rtic (irà nic) tir-, ‘fletxa’.
Usos
En el nostre calendari infantil, els dies s’encongien o s’estireganyaven com un jersei de llana rentat massa vegades. Hi havia hagut dissabtes de genolls pelats, fang a les sabates i suor seca a les temples que donaven per fer una expedició a les selves de Borneo (o al torrent de la Coromina), matar una anaconda (o una rata) i ser novament a casa abans de sopar. Però també hi havia tardes de dilluns, o de dijous, és igual, en què les hores a classe s’eternitzaven.
Jordi PuntÃ, Els castellans (Barcelona: L’Avenç, 2011), pà g. 53Segurament era una tarda freda de març i jo devia tenir onze o dotze anys. En aquella edat, després de dinar, els diumenges se’ns eixamplaven prodigiosament, com un jersei estireganyat, i amb els amics del barri jugà vem al carrer, o al parc, fins que es feia fosc i el primer pare preocupat ens venia a dir que era hora de tornar a casa.
Jordi PuntÃ, «Gos que es llepa les ferides», dins Animals tristos (Barcelona: Empúries, 2005)
Tema de la setmana
Mots arreplegats d’acà i d’allÃ
Al meu poble es diu ESTIRAGASSAR.(“T’has estiragassat el jersei”)
Realment aquests dos verbs semblen molt emparentats o pròxims per la forma i el significat.
Això que dic no mereixeria cap comentari si no fos per les vocals à tones (à tones en el parlar oriental), perquè el diccionari de l’Institut no enregistra cap verb començat amb “estirag-” i aquests dos consten oficialment escrits “estireganyar” i “estiregassar”.
El problema perpetu de les variants.
A part, encara hi ha la variant “estriganyar”, bastant corrent, amb el mateix fenomen pel qual diem (o dèiem, almenys a Barcelona) “tronja” però escrivim “taronja”, per exemple.
En català ho tenim potser una mica més difÃcil que en altres llengües. Tot és saber parlar i saber escriure i saber llegir.
També estiregonyar (amb una o): és aixà que diem a Elna.
Doncs a casa sempre hem dit estiragOnyar… amb o, com el company d’Elna.
La meva à via que era de Llagostera també deia sempre que no m’estiragonyés el jersei, em passar-me’l pel cap…
Al Ripollès, estirgonyar!
A casa, que som procedents del Pla de l’Estany, sempre hem dit “estiragonxar”.
A Girona estiragonyar