Definició
Terme amb què s’al·ludeix al fet que moltes dones, sobretot en l’àmbit de la ciència, han estat invisibilitzades, menystingudes, oblidades i fins i tot plagiades pels seus col·legues homes.
En aquest sentit, al DIEC trobem l’entrada criptogínia, ‘Ocultació o menysteniment de l’aportació feta per les dones en els diferents àmbits culturals, socials i científics’.
Origen de l’expressió
Vegeu el que n’explica Xavier Duran a L’escreix.
Usos
Diversos estudis recents han mostrat la persistència de l’efecte Matilda. Els articles de dones es publiquen més tard que els similars signats per homes i, a més, les autores són molt menys citades.
Xavier Duran, 100 paraules amb molta història (Valls: Cossetània, 2026), pàg. 154
El concepte efecte Matilda, sobre l’apropiació per part dels homes de treballs fets per dones, seria encunyat per la historiadora de la ciència estatunidenca Margaret W. Rossiter el 1993. En un article publicat a Social Studies of Science, posava diversos exemples, com ara el de Trotula de Ruggiero, coneguda també com Trotula de Salern, una metgessa del segle XII que va escriure tractats importants que, després de la seva mort, varen ser atribuïts a homes.Què s’hi pot fer si al llarg de la història hi ha hagut més autors homes de renom? Aquesta pregunta s’ha de problematitzar des de molts angles. Cal recordar que es descobreixen autores constantment, ja sigui perquè no s’havien glossat les seves obres, perquè havien emprat pseudònims masculins per poder publicar, o perquè havien patit l’efecte Matilda —l’atribució de les idees i aportacions fetes per dones a homes del seu equip de recerca.
Tània Verge, «Pensar en masculí» (Ara, 26 d’abril del 2017)
Tema de la setmana
Mots que trobem a 100 paraules amb molta història, de Xavier Duran