[París, 1911]  A la casa Joachimson vaig aprendre d’escriure a màquina. A la casa Boas vaig aprendre una mica de portuguès, puix que hi vaig entrar amb un sou considerable (tres-cents francs cada mes) per tal de portar-hi la correspondència en espanyol i en portuguès, idioma, aquest darrer, que jo ignorava totalment quan vaig fer el tracte amb aquella casa. Sort que el portuguès és un idioma relativament fàcil i que al copiador de cartes de la casa Boas vaig trobar-hi tots els antecedents necessaris per tal de treure’m del damunt, sense ensenyar massa la ceba, una feina que en realitat no sabia fer.

Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret (Barcelona: Quaderns Crema, 2007 [1974]), pàg. 146