Albert Jané

És fàcil d’adonar-se que en una oració com Malgrat tot això no ens convé (que hauria d’anar sempre després d’una altra en què es fes una determinada afirmació i amb la qual s’enllaçaria lògicament) manca, imprescindiblement, una coma (que correspon, és clar, a una pausa del llenguatge parlat). Aquesta coma, però, segons el sentit, hauria d’anar després de tot o bé després de això. Si dèiem Malgrat tot, això no ens convé, que seria potser el cas més usual, el conjunt malgrat tot és el que anomenem un adverbi conjuncional, que estableix una relació lògica (en aquest cas, d’oposició) amb el que s’ha dit en l’oració anterior, i això és el subjecte de ens convé. Però també podríem dir: Malgrat tot això, no ens convé, en què aiхò no és sinó un reforç de l’adverbi conjuncional, i el subjecte de ens convé figura sobreentès. En canvi, tal com hem dit més d’un cop, fóra un gros disbarat d’inscriure la coma després de malgrat, tal com fan encara molts que no dominen prou bé aquests termes de relació, car si bé el conjunt tot això pot exercir perfectament la funció de subjecte de ens соnvé, el simple mot malgrat, que és una preposició, deixaria d’exercir la seva funció pròpia d’introduir un membre de l’oració, i ens invitaria a preguntar: Malgrat què?

Locucions com malgrat tot i a desgrat de tot admeten les variants malgrat això i a desgrat d’això i, així mateix, com hem vist, les combinacions més extenses malgrat tot això i a desgrat de tot això. I, encara, desenvolupaments més amplis, com malgrat tot això que hem dit o a desgrat de tot el que hem dit que, en realitat, farien la mateixa funció. Cal veure en cada cas, però, que els darrers components d’aquestes locucions no siguin en realitat el subjecte (o, més rarament, l’acusatiu) de la frase que segueix, cas en què cal escriure la coma abans. Si diem Malgrat tot això que hem dit, presentarà la dimissió o bé A desgrat de tot això, el que hem dit és veritat, la coma no admet sinó la col·locació que li hem donat en cada cas. Però podem dir perfectament —amb valor diferent, és clar— Malgrat tot això, em sembla evident i Malgrat tot, això em sembla evident o bé A desgrat de tot el que hem dit, és veritat i A desgrat de tot, el que hem dit és veritat. En canvi, amb una expressió equivalent com Amb tot i això no és possible un fet semblant: Amb tot i això, em sembla evident no admet cap canvi de coma, ni que comporti canvi de sentit.

Avui, 29 de novembre del 1984