A la Ilíada s’esmenta només un cop un Estèntor que cridava com cinquanta homes. Aquest Estèntor, el nom del qual s’ha fet proverbial, no era conegut altrament pels comentaristes, que, tanmateix, expliquen que es tractava d’un traci que havia fet un concurs de crits amb Hermes (l’«herald» dels déus) i que, un cop derrotat, havia estat immolat.

Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana

ℵ

El passatge de la Ilíada on apareix Estèntor és aquest (en la versió de Joan Alberich i Mariné):

Les dees van posar-se a caminar semblants a tímides colomes pels seus passos, desitjoses de defensar els homes argius. Però, quan arribaren on estaven drets els combatents més nombrosos i més valents al voltant de l’esforçat Diomedes, el domador de poltres, agrupats i semblants a lleons devoradors de carn crua o de porcs senglars, la força dels quals no és feble, allí es va parar Hera, la dea de braços blancs, i va parlar-los en veu alta, sota l’aparença del magnànim Estèntor, el de la veu de bronze, que cridava tant com cinquanta homes junts: «Vergonya, argius, covards ignominiosos, magnífics només d’aparença! Mentre el diví Aquil·leu freqüentava el camp de batalla, ni un sol cop els troians passaren les portes Dardànides, perquè tenien por de la seva llança feixuga. Ara, en canvi, lluiten fora de la ciutat, damunt les còncaves naus». (Cant V)