—En pujar carrer endalt, m’he vist a mi mateixa com tombava pel carrer de l’Hort de la Vila. Tota sorpresa, m’he cridat. M’he vist com arrencava a córrer fins a desaparèixer per la Baixada de l’Estació. M’he perdut de vista, mare. Aviseu els qui caldrà que no sé pas on és.

J.V. Foix, L’estrella d’En Perris (1963), dins Diari 1918 (Barcelona: Labutxaca, 2018), pàg. 162

Hauria semblat un prodigi que les papallones tot just pintades, s’allisin, s’estufin, s’envolin en columna, s’ordenin en espiral com alguns ocells quan emigren, i es perdin cels endalt si no fos que, dies passats, en demanar-li dos meus companys de l’Acadèmia quin de tots dos estimava més, van descobrir-ne un vol, ulls endins, en una mata assolellada de bambús i palmeres.

J.V. Foix, Tocant a mà… (1972), dins Diari 1918, pàg. 288