—On vas tan de pressa? —pregunta la senyora de Torroella en veure passar la Beatriu, la neboda pobra.
   —Quan una té prou feina, no li vaga d’estar parada —respon l’al·ludida amb veu dura, de persona poc habituada a les falagueries.

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931)

La Noia, que en aquella hora del matí no sol tenir al cos més que dos o tres petricons de vi i, per lo tant, està als començos del període de la loquacitat i la falagueria sens haver arribat encara al del disbaratejar i tenir la vista ennuvolada, ha començat a engegar un dels seus castells de focs oratoris.

Eduard Girbal Jaume, L’estrella amb cua (1919)