Definició
Acció de vetllar, que entre més coses vol dir ‘passar la nit despert prop d’un malalt o d’un mort’ i, per extensió, les hores (de dia o de nit) que passem prop d’un mort abans de l’enterrament o de la incineració.
La vetlla del senyor Campdefajol la faran divendres al matí.
Etimologia
De vetllar, del llatí vĭgĭlare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigēre, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Usos
Una llum trista —per culpa d’unes bombetes de poca potència— esgroguissava la fesomia del difunt i de tots els que anaven a acomiadar-se’n. Els espais interiors de les cases, farcits de cadires de tota mena —deixades per veïns, parents i amics— acollien les vetlles improvisades quan en una casa moria un dels integrants. L’ambient solia ser dens i carregós a conseqüència d’una olor que aleshores m’era desconeguda; tenia la dolçor de les flors en aigua, i potser també d’algun efluvi del corrompiment de qui acabava de morir.
Teresa Ibars, La mort de l’altre (Barcelona: Comanegra, 2024), pàg. 159Quan hi vaig entrar, el vaig veure dins el taüt amb un pentinat que no era ben bé el que lluïa sempre. La impressió del seu nou rostre, pentinat d’una manera que no era la seua, em va atordir. Tinc el record clar de la xafogor dins la casa i dels colors suaus del quarto on es feia la vetlla. Moltes vegades em ve al cap la imatge de la cara de sa mare i de son pare, i també els plors descontrolats, uns plors comprensibles davant d’una mort incomprensible.
Teresa Ibars, La mort de l’altre, pàg. 49
Tema de la setmana
Vetlla de mots