Definició
Etimologia
Usada sobretot en plural, aïnes, és la forma del català antic per ‘eina’, encara en ús en molts parlars valencians i d’altres, i que en la llengua medieval significava ‘ocasions, comoditats’ (d’on ‘efectes usuals, utensilis’); la forma primitiva fou l’occità aizina, derivada de l’adjectiu aize (francès aise, d’on va passar a l’anglès ease, easy) ‘còmode’, que prové del llatí adiacens, ‘lloc avinent, adjacent, accessible’.
Usos
El rector va fer omplir un cubell d’aigua —d’aquests grans de fer la bugada— i la va beneir. Encabat va demanar a la mestressa que n’omplissin ferrades i cassoles, gibrells i palanganes, plats i olles, tupins i padellassos, en fi, tots els atuells que tinguessin buits, i que els deixessin a l’entorn de la garlanda del colgó del foc.
Pep Coll, Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 2002 [1993]), pàg. 250
Plenes totes les aïnes de la casa i atès que encara quedava aigua beneita al cul del cubell, el rector va trencar nou ous de gallina. Va omplir les closques d’aigua i les va deixar al costat de tot aquell parament. Quan ho va tenir tot a punt, es féu coure els ous en una bona truita, se la menjà per berenar i se’n tornà cap a la rectoria.
A la nit, així que els assistents van acudir a la vetllada de casa Nadal, es van trobar amb tota l’estesa d’aïnes vora el foc. No cal dir que tot eren comentaris en veu baixa i rialletes per sota el nas, però ningú no gosava de preguntar res als amos de la casa.Tornem a les barraques dels pagesos, però. Calia embrutar-se. El fang el feien ells mateixos omplint un clot amb terra, palla i aigua i trepitjant-ho tot amb els peus, pastant fang. La palla evitava que el fang, en assecar-se, s’esquerdés; ho feia tot una mica més sòlid. Hi havia barraques on viure, barraques on guardar el bestiar, barraques ceberes, coberts senzills per a les aïnes, segons les possibilitats de cadascú. L’interior era senzill: una llar a terra, una taula amb calaixos, un corral.
Joan Todó, Guia sentimental del Delta de l’Ebre (Barcelona: Pòrtic, 2018)
Tema de la setmana
El mot d’avui, com els de la setmana passada, també és un suggeriment, de Marina Subirats, de Barcelona, que aclareix: «Aïna designa al Priorat els càntirs, cànteres, galledes i altres estris que es feien servir per anar a la font a buscar aigua, quan a les cases no hi havia aigua corrent. Suposo que ve d’eina, i les aïnes eren les eines de les dones». Sembla que aïna no ve d’eina sinó que és a l’inrevés, primer eren les aïnes i després les eines.