Com que de baixada havia passat per un tros de carretera nova i s’havia fixat que construïen tot de murs de pedra, tant a la banda del riu com del coster, al pare li va faltar temps per explicar que ell sabia fer paret, paret seca, sense material, només a base de rocs i de reble. I era veritat. Hi tenia tanta traça que tot sovint al poble el llogaven expressament per paredar, i al tros de la Borda havia pujat un mur de més de quinze pams d’alçada, plomat com la soca d’un xop.

Pep Coll, El segle de les llums (Barcelona: Empúries, 1997)

Vaig fer la volta pujant per un petit corriol enganxat al mur de l’edifici. Abans d’arribar al que seria la planta baixa, una finestra quedava a l’alçada del corriol. Els maons que inicialment paredaven la petita obertura, estaven esventrats i deixaven veure una escala interior. El forat era prou ample per entrar-hi sense que semblés perillós. Hi havia prou claror, a més, perquè les finestres dels pisos superiors no estaven tapades.

Assumpta Montellà, El setè camió. El tresor perdut de la República (Barcelona: Ara Llibres, 2007)