Però ningú no pretenia que ens aprenguéssim de memòria aquells textos farragosos i insípids, ni tan sols que n’assimiléssim el contingut. La Formación del Espíritu Nacional era, a aquelles altures [segona meitat dels anys seixanta], una matèria de farciment, una maria que els mateixos docents impartien com a torna d’assignatures serioses i que aprovava tothom, sense necessitat d’acabar els exàmens amb uns «¡Viva Franco! ¡Arriba España!», com feien els oportunistes que volien nota.

Joan B. Culla, La història viscuda. Memòries (Barcelona: Pòrtic, 2019), pàg. 60

   —Són noies que estudien per ser mestres i vénen perquè han de fer un curs d’instructores de la Sección Femenina.
   —Aquí aprenen la gimnàstica. Si us espereu, veuràs el goig que fa la plaça —va dir el Josep Maria.
   —Aquí fan el que en diuen les tres maries: gimnàstica, però també labors i política, cosa que no veuràs, perquè ho fan tancades. I cada dia a missa, no ens en descuidéssim pas. I el que tothom sap, excursions…

Carme Martí, El camí de les aigües (Barcelona: Ara Llibres, 2017)