Definició
Beure molt (Empordà).
No trinquis tant, que t’emborratxaràs.
Etimologia i discussió
Segons Joan Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, pàg. 767), trincar és ‘fer brindis’ i «no pas ‘beure molt’, AlcM; definició tendenciosa per lligar-lo amb l’alemany trinken, amb el qual no hi ha coincidència sinó casual): onomatopeia de la topada del vidre dels gots: “arribaren a la plasseta de la iglésia, y després que els homes begueren algun trago, y trincaren al istil d’ells…” (M. Vayreda, La Punyalada)».
Usos
Venint d’una família de taverners, tot el dia darrere la barra, com no havien d’agradar-li el vi, la cervesa, el martini?… Era alcohòlic? I en cas de ser-ho, encara pitjor, no? Trinca, trinca! L’Antonio trinca, trinca amb els clients, trinca quan no el veuen! Fixa-t’hi, Toni, des d’ara vigila’l! El teu pare beu!
Toni Sala, Una família (Barcelona: L’Altra, 2021), pàg. 221—Bé, què voleu?
Jaume Cabré, Faules de mal desar (Barcelona: Selecta, 1974)
—Moltes coses voldria. Jo em dic Mateu i m’agradar/
—No, no! No vull dir això. Què voleu per trincar, vull dir. Abans de fer-la petar cal remullar la gola, no creieu? Hi ha poc per escollir, mal llamp! Vi o cervesa; això sí: tot el vi és de botes raconeres, com jo soc fill de ma mare, refonoll!
—Com vostès —vaig dubtar—. Cervesa; una mica de cervesa.
Tema de la setmana
Amb la ceba de divendres enllacem amb una setmana dedicada a empillocar-nos, amb mots entorn de l’embriaguesa.