Definició
Regió subterrània dels morts, regne del déu Hades. S’usa sovint com a equivalent d’‘infern’.
Etimologia
Del grec Hádēs [Άͅδης o Ἅιδης], ‘regió dels morts’ i alhora nom del déu d’aquest món subterrani. «Als Inferns, Hades regna sobre els morts; és un sobirà sense pietat que no permet a ningú retornar al món dels vius. L’assisteixen els dimonis i múltiples genis que actuen sota les seves ordres (per exemple, Caront, el barquer, etc.)» (Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana).
Usos
Repasse, evoque els meus morts. Amb quin estrany silenci hi apareixen! Són ombres que passen fugisseres, callades, com si ens volguessen esquivar, sostenint-se o surant en el record que en tinc. L’Hades és això: la seua mesquina i llastimosa supervivència en l’espai de la nostra memòria.
Josep Iborra, Breviari d’un bizantí (Tarragona: Arola, 2007), pàg. 124Aquest llibre no és un assaig pensat per a especialistes, estudiosos i maniàtics. El meu desig és arribar a un ventall ample de lectors: curiosos, indolents, desorientats, amants de la llengua catalana, o bé detractors encesos —a ells també els calen dades i arguments—. Per aquesta raó, he adaptat a les normes gramaticals i ortogràfiques actuals els títols i els escrits anteriors a Pompeu Fabra. Soc conscient que és un crim de lesa filologia i espero rebre el càstig corresponent a l’hades, en el seu moment.
Enric Gomà, pròleg a El castellà, la llengua del costat (Barcelona: Pòrtic, 2020), pàg. 18
Tema de la setmana
Divendres vèiem que el ca Cèrber vigilava la porta de l’Hades o l’imperi dels morts, i avui veiem què és l’Hades i encetem una sèrie d’al·lusions mitològiques.