Josep M. Espinàs
Damunt d’Escaló hi ha la borda del Tort. És hora d’explicar què és una borda. Tot el Pallars és ple d’unes modestes edificacions en despoblat, a ple bosc, al peu dels rius, muntanya amunt i en els llocs més inesperats. No són exactament barraques, sinó cases en miniatura, sovint amb portes i finestres, i fins i tot de dues plantes. Tenen una coberta a dos vessants, d’inclinació que varia segons l’emplaçament. La seva utilitat és clara: s’hi refugia el bestiar en cas de maltempsada, s’hi emmagatzemen els productes del camp. Algunes cases-bordes, de característiques oscil·lants entre una cosa i l’altra, són habitades per la gent que puja d’un poble durant la temporada de dallar l’herba o qualsevol altra feina que exigeixi viure sobre el terreny.
Josep M. Espinàs, Viatge al Pirineu de Lleida (1957)
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...