L’escudellòmetre

 

Magí Camps

 

El 17 de novembre de 2014 vaig publicar a La Vanguardia un article sobre el mot ‘escudellòmetre’, que Joan Coromines fa servir en el seu llibre Itineraris: «Ni tàper, ni carmanyola».

El cas és que alguns amics i lectors m’han escrit per advertir-me que m’hi vaig deixar una dada fonamental. Tot i que Coromines data el naixement de la paraula el 1915, deu anys abans, el 1905, Santiago Rusiñol va escriure un monòleg que va fer fortuna i que donava constància de l’invent de l’escudellòmetro (el podeu trobar fàcilment a la xarxa).

Manel Cuyàs, Ramon Solsona i Enric Gomà s’hi refereixen, però és aquest tercer el que aporta més dades. El cas és que una mena de socialista utòpic mecanitzat, de nom Rufino Carpena, va publicar el llibre Vida hermosa en poblados modernos (Sistema Carpena), on descrivia un sistema de canonades per distribuir escudella a totes les cases. Rusiñol en va fer conya, però Coromines només es va assabentar de la reducció del mot a l’ús de l’estri dels excursionistes, que Ramon Solsona ha trobat fotografiat en aquest blog: Ós gris, i que també podeu observar a la fotografia entre els germans Coromines.

Gràcies a tots per aquestes interessants aportacions.

Arran de la publicació de l’article, la lectora Montserrat Inglès ha fet arribar a la redacció tres fotografies de l’escudellòmetre que conserva el seu pare, Josep Inglès Casanovas, de 93 anys, que acompanyen aquest text. Agraït.